Recordo vagament les explicacions del meu padrí quan em parlava de la guerra del Rif en què ell participà com a soldat de lleva. No es referia a la Setmana Tràgica de 1909 o al Desastre d’Annual de 1921, dues sacsejades polítiques de procedència marroquina que tingueren una gran repercussió en la política catalana i espanyola. El padrí Josep, a la vora del foc com si expliqués un conte, evocava que el pitjor enemic no era el que veies a les muntanyes prop de Melilla. El perill eren els pacos. Ningú sabia on eren. Podien passar hores sota terra, dins d’un clot cobert amb branques i pedres, respirant gairebé sense moure’s. Quan una columna avançava, sonava un tret sec. Algú queia. Després, el silenci. El paco tornava a fondre’s amb la muntanya, invisible entre la pols i les roques del Rif.

La Setmana Tràgica de 1909 va començar perquè els reservistes catalans eren enviats a combatre al Marroc. Les mares ploraven als molls de Barcelona mentre els vaixells s’allunyaven cap a una guerra incomprensible. Els fills dels obrers marxaven. Els de les famílies benestants sovint es quedaven. La revolta esclatà contra aquella injustícia,........

© El Punt Avui