Durant un cap de setmana, passejant pel poble veí, em vaig trobar a la plaça amb un conegut a qui feia temps que no veia. Sempre m’havia semblat interessant la seva mirada, la d’un pallasso professional amb una vocació humanista profunda. Vam conversar sense pressa, sense cap objectiu concret. En un moment donat, em va fer una pregunta, amb una sinceritat desarmant: “Leo, d’on ve tot aquest egoisme avui dia?”

La pregunta va quedar en silenci. Hauria pogut respondre ràpidament: la polarització, les xarxes socials, la inseguretat econòmica. Però cap d’aquestes explicacions no acabava d’arribar al nucli. Explicaven símptomes, no el fenomen. Així, a partir d’aquella pregunta, va començar una cerca que encara m’acompanya. Ben aviat vaig entendre que no n’hi havia prou amb una mirada psicològica. L’egoisme contemporani no és només una qüestió d’individus, com sovint es podria pensar, sinó del tipus de societat que estem construint. No som només el nostre passat;........

© El Punt Avui