El dia que va escenificar la seva dimissió com a president, aviat farà sis mesos, Carlos Mazón possiblement devia creure que aquest gest actuaria com a tallafoc per eximir-lo de totes les responsabilitats polítiques, i ves a saber si també penals, per la seva dramàtica gestió de la crisi de la dana. Seguint aquest raonament, mantenir, malgrat tot, l’acta de diputat, i per tant també la condició d’aforat, era una manera de falcar una estratègia d’autodefensa que, fins ara, li ha servit per esquivar la investigació judicial en curs gràcies, en part, a la resolució del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que va descartar obrir-li una causa penal en considerar que no hi ha prou indicis per establir una relació de causalitat, ferma i constatable, entre la seva eventual negligència i les 230 morts de la tragèdia. En un gest, però, que acredita la seva obstinació perquè aquest afer no quedi enterrat sota l’estora de la impunitat, la jutgessa de Catarroja Nuria Ruiz Tobarra ha citat ara a declarar l’excap del Consell en qualitat de testimoni, en una compareixença on, a banda d’estar obligat a dir la veritat, Mazón tindrà l’oportunitat de lliurar –de manera voluntària, això sí– els missatges de WhatsApp o les trucades telefòniques que va rebre o efectuar durant aquells intervals de la tarda i nit del 29 d’octubre del 2024 i sobre els quals, encara avui, pesen tants interrogants de què va fer, o deixar de fer, en tant que màxima autoritat que havia de gestionar la crisi. Malgrat que ell pugui creure que no, que amb la seva dimissió ja es va fer net, Mazón encara deu moltíssimes explicacions, sobretot als familiars de les víctimes que tornaran a manifestar-se aquest cap de setmana en un exercici de dignitat, i perseverança, que els honora. Amb la seva propera compareixença al jutjat, l’expresident té doncs una oportunitat d’or per acreditar, amb fets, el convenciment i la solidesa que puguin tenir els arguments que ha donat fins ara, i entregar per tant a la jutgessa Ruiz Tobarra tot allò que li pugui demanar. L’obcecació, però, que Mazón ha demostrat per atrinxerar-se en un relat carregat de llacunes, contradiccions i inconsistències, fa ser molt escèptic sobre la seva voluntat, real, de retre comptes, també en seu judicial.

© El Punt Avui