Les raons que han portat els galeristes a convocar –amb l’impuls del Consorci de Galeries d’Art Contemporani– una vaga insòlita i diverses accions de protesta per exigir al govern espanyol un IVA sobre l’art equiparable al vigent als altres països europeus es poden veure amb tota la seva lògica durant la fira d’art contemporani Arco, que fins aquest diumenge se celebra a Madrid: si una de les disset galeries catalanes hi ven l’obra d’algun dels seus artistes hi ha d’aplicar un IVA del 21%, mentre que el galerista italià, alemany o francès que exposi a la mateixa fira vendrà l’obra, que ben bé podria ser del mateix artista, amb un IVA molt més reduït: a França, del 5,5%; a Alemanya, del 7%; a Bèlgica, del 6%; a Itàlia, del 5%, i a Portugal tot just enguany ha passat del 23% al 6%. Aquest greuge comporta una falta de competitivitat per a les galeries catalanes i espanyoles, que juguen en una clara desigualtat de condicions, i un perill per a uns artistes que també en surten perjudicats i que poden acabar preferint vendre la seva obra a través de galeries de fora. Galeristes i artistes encara pateixen una altra injustícia: al teatre i al cinema s’aplica un IVA reduït del 10%, i en els llibres un de superreduït de només el 4%. Una asimetria que segurament té el seu rerefons en l’imaginari col·lectiu de considerar l’art con un luxe, i no com un fruit de la creació cultural. L’art no és un luxe, i només un percentatge baixíssim dels artistes poden viure amb unes cotitzacions elevades de les seves obres. I les galeries s’han de veure com un element essencial per a la difusió i el suport a la creació contemporània, afavorint també el col·leccionisme.

La protesta no és nova i s’arrossega des dels anys noranta, sempre amb el silenci del govern espanyol com a resposta. Aquests dies s’han succeït diverses mostres de suport al col·lectiu, com la de la Cambra de Comerç de Barcelona, que alerta que l’actual marc fiscal desequilibrat penalitza l’artista i debilita el sector. Si el govern no atén aquesta justa reclamació dels galeristes podria provocar un enfonsament letal d’aquest teixit cultural. I aquest sí que és un luxe que no ens podem permetre.

© El Punt Avui