Si el mateix empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél ja constatava la fallida del sistema democràtic, per les restriccions a la llibertat d’expressió que implicava, que ara ja faci cinc anys que és a la presó sense que no s’hagi avançat en cap reforma legislativa que l’alliberi i que eviti casos semblants en el futur encara és més desolador. Hasél, que es preveu que continuï reclòs fins al 14 d’abril del 2027, va ser condemnat per enaltiment del terrorisme per les lletres de les seves cançons contra la monarquia espanyola, i va acumular altres causes per la seva militància en moviments socials. Experts juristes de l’Estat i organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional, ja van reaccionar des de bon principi contra un càstig que només es podia veure com a desproporcionat. I divendres 200 catedràtics i professors universitaris d’arreu del món van signar una carta oberta per recamar la seva llibertat, en el marc d’una campanya de suport internacional al raper català impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors.

Però, malgrat les veus que s’aixequen des de la societat per denunciar aquesta anomalia, la realitat és que Hasél ha topat amb l’immobilisme d’un govern espanyol que no ha mogut ni un dit per activar les mesures necessàries per, d’una banda, alliberar-lo, i d’una altra banda, protegir en el futur els drets i les llibertats col·lectives. Hi ha hagut formacions que han fet algun intent. Un –proposat per Podem– va ser una reforma dels delictes d’opinió, que el PSOE va acabar blocant el 2022. El mateix concepte de ‘delicte d’opinió’, però, ja és un oxímoron que avui es manifesta obsolet, perquè sovint s’ha utilitzat per criminalitzar la dissidència. Un altre intent va ser, el 2023, una proposició de llei de Sumar sobre la reforma de punts del Codi Penal que afecten la llibertat d’expressió. Han passat més de dos anys i també ha quedat en no-res. Cal trencar la paràlisi, perquè mentre continuem amb condemnes abusives, que es basen en figures penals obsoletes i que entren en el marc de la injustícia, no en podrem dir democràcia, del que tenim.

© El Punt Avui