Quan jo tenia uns 20 anys anava molt a Torroella de Montgrí, una vila del Baix Empordà al peu d’un massís amb un castell del qual Josep Pla va escriure que “es veu de tot arreu i es mira amb gran interès”. Hi tenia una colla d’amics amb els quals anava de bars a l’Estartit, i fins i tot vam muntar una banda de rock d’existència efímera que va fer alguns concerts per la comarca i més enllà. Quan anàvem a fer el cafè a la plaça o a La Sala, sovint hi trobàvem un senyor alt, prim i amb barba, d’uns seixanta-cinc anys, que també hi anava a prendre cafè i a llegir els diaris. Tenia l’aspecte del sant Jeroni de Caravaggio de Montserrat. Era en Francesc Vicens, exdiputat al Parlament i exdiputat al Congrés. Les converses amb aquest senyor tan culte i amb tantes vivències ens van deixar fascinats, ja que als 20 anys no havíem vist el món ni per un forat. Vicens, a qui........

© El Punt Avui