Quan érem petits, els meus germans i jo, poc ens podíem pensar que aquell espai de jocs idíl·lic (voltàvem a la vora del molí; corríem entre les serres; ens banyàvem –més ben dit: xipollejàvem– al rec Major; vèiem com la tia Tresina feina anar la màquina de cosir; contemplàvem l’àvia quan amb el bufador atiava el foc de la cuina econòmica; la mare, quan preparava el burro, aquell embalum que escalfava el llit, o el braser de carbó) s’acabaria convertint en el Centre d’Art........

© El Punt Avui