Davant la incomprensió que alguns personatges exhibeixen davant el fet lingüístic català –i encara més: davant la seva agressivitat– convé de tant en tant recordar que hi ha casos ben significatius de l’esperit contrari. Potser el lector recordarà que ja fa temps vaig citar un porter barceloní, d’origen andalús, que s’havia dedicat a estudiar català i havia esdevingut una lliçó per a tots els veïns.

Ara vull exposar el cas d’un mestre d’E.G.B., andalús d’Almeria, que si no m’equivoco s’estrenà a Balsareny. Al cap de tres anys torna al seu país, no pas per sentir-se refusat per Catalunya, sinó perquè s’ha de traslladar a Andalusia a formar-hi una família. I hi torna convertit en un catalanòfil,........

© El Punt Avui