La idea em sembla extraordinàriament suggestiva: confeccionar un catàleg complet d’arbres monumentals de Catalunya. És una iniciativa de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DE-PA-NA), que ha posat en marxa una campanya amb aquest objectiu.

“Els arbres singulars presideixen els nostres paisatges. L’edat i la bondat del lloc on varen germinar o ésser plantats, els ha convertit en veritables monuments de la natura. Per amor a l’art, per amor als coneixements científics, per amor a la història local de les nostres contrades, per necessitat ecològica… per civisme, cal defensar-los i conservar-los.”

Cada any són abatuts molts arbres. L’arbre –la fusta, el paper– és un “material de producció”, a més d’un ésser viu. L’explotació forestal és una forma de riquesa que segurament convindria controlar millor però que, no es pot negar, és una peça de l’economia, la història i la cultura del país. Però a vegades el bosc no ens deixa veure l’arbre, aquell arbre excepcional que val la pena de respectar. Sembla que no hi ha, avui dia, disposicions legals que siguin específicament protectores dels arbres singulars, i molts han caigut víctimes de la indiferència, enmig dels arbres “normals”, o perquè “feien nosa” en qualsevol projecte d’urbanització.

Costa i Llobera va descriure poèticament el cèlebre “Pi de Formentor” –“mon cor estima un arbre: més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger…”– però menys conegut és el sonet que dedica a “la gran alzina de Mossa”, que acaba així:

“Baix d’aquella ampla soca, més vella que la història,

mon front en primavera va somniar la glòria

de fer l’excels poema del poble mallorquí…

I avui, que a mitjan vida retorn a tal paratge,

ni hi trob ja l’arbre mític; caigué, i al gran boscatge

un buit ple d’enyorances s’eixampla ja per mi.”

El catàleg d’arbres monumentals que proposa DE-PA-NA –Apartat de Correus, 2809– només pot ésser obra de la col·laboració popular. Es tracta que qui conegui l’existència d’un arbre d’aquesta mena ompli una fitxa amb el nom científic, vulgar o popular (si en té) de l’arbre, la comarca, municipi i indret on es troba, el propietari del terreny i les característiques que el fan singular: alçada, gruix del tronc, volum, capçada, edat, fet històric o popular relacionat, etc.

Si s’aconsegueix de fer el catàleg, és evident que s’haurà fet un bon pas en el camí de la protecció dels arbres singulars. La campanya pot donar un doble resultat positiu: la sensibilització personal i la demostració, amb el catàleg a la mà, que Catalunya té consciència de país civilitzat.

© El Punt Avui