Anava per les costes de Garraf, cap a les cinc de la tarda, quan vaig trobar-me un parell de ciclistes, uns jovenets d’aspecte estranger. Duien al portaequipatges una tenda de campanya i algun altre material d’excursionista. Feia pujada i gairebé no podien pedalejar. Poc després de passar-los, en vaig veure dos més, que ja havien renunciat a la duresa de l’esforç i es limitaven a empènyer resignadament la bicicleta. I després tres ciclistes més, i més enllà un altre, i durant un quilòmetre vaig anar avançant una vintena de noiets i noietes la majoria dels quals treien, com se sol dir, el fetge per la boca.

En arribar a un revolt, ja força amunt, els quatre o cinc primers de la llarga i desordenada fila havien........

© El Punt Avui