La manifestació anti-LOAPA ha estat un fracàs particular: el dels qui volien que fracassés. Són els inconvenients d’anar “a la contra” quan ja fa temps que t’avisen: que t’equivoques, que t’equivoques…

La manifestació ha estat un èxit col·lectiu. Hi ha participat molta més gent que en les convocatòries d’aquests darrers anys. Per què? Perquè una àmplia mostra de jovent, sigui quina sigui la seva adscripció política, no s’equivoca: sap que a cada bugada “consensual” UCD-PSOE perdem un llençol i es nega a la complicitat de proporcionar-los el sabó.

Hi havia una extraordinària quantitat de gent molt jove, i quan girava el cap per mirar la massa que s’amuntegava, darrera el meu rengle tenia la impressió que jo era el més gran de tots. Molts d’aquests adolescents eren infants el 1977, quan la “famosa”. Com és possible que alguns “majoristes de la política” no tinguin en compte aquest nou “producte” que s’està introduint impetuosament en el “mercat”?

Em sembla que diuen, en castellà, que “Dios ciega a los que quiere perder”. Que els loapistes no aconsegueixin de veure la gentada que els passa pel davant és un encegament que pot dur-los a la perdició. Les primeres xifres que donà el Govern Civil i la guàrdia urbana eren tan grotesques que van haver de rectificar. Algú diu: “Donant xifres tan baixes ja han aconseguit el que volien, de cara a Madrid”. Potser sí, si és que el Govern Civil ucedista i l’Ajuntament socialista estan tan encegats per Madrid que no veuen que les seves habilitats matemàtiques resulten, “aquí”, contraproduents. Jo no sé si érem dos-cents mil, tres-cents mil o quants, però, ¿han valorat que era innecessàriament provocatiu “eliminar-nos” la majoria? Quin descrèdit! Quan hi ha proves tan evidents, com el vídeo, les fotos, el coneixement directe, ¿val la pena de demanar la dimissió d’uns comptables que queden automàticament autodimitits?

Un amic socialista –n’hi havia, que consti– em va dir que “avui és un dels dies més tristos de la meva vida”. Es comprèn, perquè que en una manifestació general “catalanista” on hi ha les pancartes que van des del centredreta a l’extremaesquerra i coexisteixen “convergents”, “demòcrates-cristians”, “esquerres” diverses i “comunistes” variats no hi figurin oficialment “socialistes” és una raresa històrica. Però així com els èxits es poden malmetre si no s’aprofundeixen, també els errors es poden superar si s’aprofundeixen. Confio que l’èxit es consolidi i l’error es corregeixi. I que si els “números” ens volen amagar la realitat, la realitat ens obri els ulls a tots plegats i ens sentim solidaris en la defensa de la llengua, la cultura i la nació.

© El Punt Avui