D’uns anys ençà han fet fallida una colla d’empreses que eren considerades molt sòlides, pràcticament immortals. Deixo de banda l’anàlisi de totes les causes possibles del fracàs –i accepto que sovint la culpa la pot tenir “un altre”– per limitar-me a un factor poc comentat: la vanitat.

Antony Jay, autor de La direcció d’empreses i Maquiavel, ho ha exposat molt bé: “És indubtable que dirigir amb èxit un grup creador és una satisfacció que puja al cap. El perill més gros és quan el director, l’amo, etc., cau en la temptació de creure en el seu propi mite, i pensa que potser sí que té una estranya facultat, que potser és efectivament un superhome. Al capdavall, en té proves clares: el triomf de l’empresa, la derrota que ha infligit als competidors,........

© El Punt Avui