En una carta en castellà, dirigida als amics i als clients de l’establiment, la direcció de Galerías Preciados ha fet saber als barcelonins que la casa es renovarà de cap a peus… i que el mot Jorba serà suprimit definitivament.

Jo no sé si han meditat prou, des del punt de vista de les relacions públiques, la conveniència d’eliminar el Jorba, però sigui com sigui és “cosa d’ells”. També és cert que, des d’ara, els típics magatzems del Portal de l’Àngel seran menys “cosa nostra”. Per més que l’havien rebatejat amb el nom de les galeries madrilenyes, els barcelonins i tots els catalans continuaven dient-ne Jorba, i fins i tot “Can Jorba”, amb una familiaritat ben positiva, resultat de la tradició i l’arrelament; no hauríem pogut dir mai “Can Sears” o “Can Corte Inglés”, i aquesta diferència, que jo valoro favorablement, potser a Preciados els semblava negativa...

Com és sabut, Jorba és un poble de la comarca d’Anoia, on hi havia l’antic castell de Jorba, bressol de la baronia del mateix nom. Per si creguessin, els de Preciados, que això de Can Jorba era provincià, recordem que la baronia de Jorba era noble i il·lustre, i que Guerau de Jorba, senyor del castell, va viure del 1134 al 1185, formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya i Aragó, intervingué en les conquestes de Lleida i Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà.

Un altre Jorba, Dionís Jeroni, fou un humanista del segle XVI, catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona. Escriví, en català, una descripció apologètica de Barcelona, que després traduí al llatí i publicà en versió castellana: Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1589).

Antoni Jorba i Ferran (1746-1825) fou un personatge singular. S’enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia. S’internà cap al nord, fundà missions, s’hi establí, es dedicà a la ramaderia i es casà amb una indígena. Ara que el Jorba desapareix de Barcelona és curiós d’advertir que el nom d’aquest descobridor català ha donat origen al topònim Yorba Linda, una localitat californiana.

I anem al cas de Pere Jorba i Gassó, nascut a Calaf el 1849 i mort a Manresa el 1927. De família humil, treballà de teixidor –amb un teler de fusta, a Manresa– i a partir del 1880 instal·là diverses fàbriques de teixits. El 1904 obrí a Manresa els grans magatzems que duien el seu nom, i juntament amb el seu fill Joan establí a Barcelona (1911) els Magatzems Jorba. El 1919 creà una sucursal a Brussel·les i el 1926 –o el 1929, he trobat dues dates– traslladà els magatzems barcelonins al conegut edifici del Portal de l’Àngel.

El nom ha caigut. ¿Caurà també l’edifici, tan barceloní i al mateix temps tan agermanat amb els clàssics magatzems europeus? Si cau, el que el substitueixi no serà mai “Can Prasiadus”; i si no ha de caure, per què negar-li el nom?

© El Punt Avui