Els editors dels primers diaris apareguts a Alemanya a darreries del segle XVII convidaven escriptors de la seva ciutat a publicar fragments de l’assaig que escrivien. Ho sabem per Jürgen Wilke, professor de periodística a Magúncia. En aquells temps arribaven poques notícies escrites i es tractava d’omplir espais que quedaven buits a l’hora de tancar l’edició. Els textos cedits eren fragments d’un llibre inèdit. D’aquí ve el mot “article” per anomenar un gènere periodístic específic. Eugenio Coseriu, eminent catedràtic de romanística a Tubinga, em va confirmar en una visita a Barcelona aquesta etimologia de l’accepció del terme article. Deriva del llatí articulus procedent del grec, en el sentit de part d’una unitat o un tot que es pot fragmentar.

El mestre Pompeu Fabra i altres autors que ens són propers en l’espai, en el temps i en l’afecte, han transitat la via inversa: de l’aplec dels seus articles ens han fet un llibre. El mestre Fabra va desplegar en articles una gran tasca d’àmplia divulgació dels seus treballs sobre llengua catalana. Des de la tardor del 1919 fins a........

© El Punt Avui