La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va apel·lar, en la seva intervenció a Barcelona, al dret a l’autodeterminació dels pobles, en el marc del fòrum En Defensa de la Democràcia. No sé fins a quin punt era conscient de la càrrega política que tenien les seves paraules a Barcelona, la capital d’un país que el 2017 va intentar exercir aquest dret i que, com a resposta, va ser intervingut amb l’article 155 de la Constitució, fet que va comportar la destitució del govern i que, posteriorment, el poder judicial s’encarregués de jutjar i condemnar els responsables polítics que havien propiciat l’exercici del dret a l’autodeterminació.

És possible que la presidenta mexicana sigui coneixedora del que ha passat a Catalunya, i no només perquè al seu país hi van anar a parar molts exiliats republicans després de la Guerra Civil espanyola, sinó també perquè la mare del seu exmarit, Montserrat Gispert Cruells, era catalana, filla de catalans exiliats polítics a Mèxic l’any 1942. Per tant, tot i que el més probable és que Claudia Sheinbaum pensés en les intervencions per la força que alguns països estan practicant sobre altres, és plausible que també fos conscient del significat que podia tenir esmentar l’autodeterminació a Barcelona.

Els dirigents socialistes tampoc no haurien de trobar tan estrany que algú que defensa la llibertat i la igualtat des de l’esquerra parli d’autodeterminació, sobretot en una cimera convocada per combatre l’extrema dreta i els moviments totalitaris que s’escampen arreu del món. Fins i tot, el president espanyol podria subscriure-ho, malgrat que el PSOE es va afegir a l’aplicació del 155 amb entusiasme. Segons diversos sondejos, una part important de la població catalana —entre un 70% i un 80%, és a dir, tant independentistes com no independentistes— era favorable a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat amb l’Estat.

D’altra banda, el PSOE no s’hauria d’estranyar que es reivindiqui el dret d’autodeterminació. El 1974 aquest partit va celebrar un congrés a Suresnes en què va abandonar definitivament la seva estructura a l’exili per passar a mans dels “joves” de l’interior, liderats per Felipe González, que era conegut a l’exili com a Isidoro. En aquell congrés, entre altres coses, es va aprovar una resolució històrica que defensava el dret a l’autodeterminació de les “nacionalitats” de l’Estat espanyol. Però allò que el 1974 sintonitzava amb els anhels del moviment antifranquista, especialment amb l’Assemblea de Catalunya, es va dissoldre com un terròs de sucre quan es va aprovar la Constitució espanyola de 1978. El PSOE va acceptar l’article 2, que consagra: “La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.” En el XXVIII Congrés del PSOE, amb Felipe González com a secretari general, els socialistes van culminar el gir: el partit va optar per un federalisme sovint teòric, enterrant definitivament el dret a decidir.

És possible que Claudia Sheinbaum no pensés en tot això quan va parlar d’autodeterminació, però les seves paraules van ressonar a la capital catalana, que el 2017 va patir un nou desengany provocat tant per la dreta com per l’esquerra espanyoles, que no van voler saber res de referèndums d’autodeterminació i que van deixar en mans del deep state el càstig als qui un dia van creure que les urnes podrien resoldre els problemes generats pel Partit Popular i el Tribunal Constitucional en retallar l’Estatut de 2006, que havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya, modificat per les Corts espanyoles, referendat pels catalans i sancionat pel cap de l’Estat.

© El Punt Avui