Reivindicant Josep Irla

Sap greu que molts catalans coneguin poc la nostra història recent. Quedaríem sorpresos de la gent que sap poca cosa dels presidents Macià, Companys, Tarradellas i fins i tot dels de la Generalitat elegits des del 1980: Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont, Torra, Aragonès i Illa. Però ens hi podríem jugar un pèsol que el més desconegut de tots ells és de Sant Feliu de Guíxols, va fer una carrera política molt més que notable i va preservar la institució i la seva dignitat: el Molt Honorable President Josep Irla i Bosch. Sí, és clar, hi té molt a veure amb el fet que sigui l’únic president de la Generalitat moderna que, en ús del seu càrrec, mai va poder trepitjar el Palau de la Generalitat de la plaça de Sant Jaume. El país li deu un reconeixement i tot i que hi ha carrers i places que porten el seu nom i que l’Auditori de la Generalitat a Girona fos batejat com a Josep Irla, no n’hi ha prou. Se’n parla com a mínim cada Onze de Setembre perquè és recordat al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, en un acte institucional, i la fundació que porta el seu nom treballa activament per recordar-lo. Però encara no n’hi ha prou. El “tercer president”, com se’l recorda, no va ser escollit com a tal. Però era president del Parlament de Catalunya i es trobava a l’exili quan va ser executat pels feixistes franquistes el president Companys i, automàticament, ell el va substituir al capdavant de la Generalitat com manava l’Estatut. Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols, 1876-Sant Rafèu, 1958) va ser catorze anys president de la Generalitat i el 1954, amb 78 anys, va dimitir ja gran i malalt i pràcticament a la ruïna.

Josep Irla havia nascut el 24 d’octubre del 1876, o sigui, que aviat farà 150 anys. Per aquest motiu s’ha declarat l’Any Josep Irla, que es va inaugurar amb una conferència de l’historiador Jordi Gaitx amb presència del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i del delegat de la Generalitat a Girona, Xavier Guitart. Cal recordar i reivindicar Josep Irla. Va ser taper i el seu pare va obrir després una taverna. Ell es va identificar ben aviat amb el republicanisme federal, com el pare i els germans. Va ser sempre fidel al país, al qual va servir des de molts de càrrecs: regidor, diputat provincial, comissari delegat de la Generalitat, diputat al Parlament, ponent de l’Estatut, conseller de Governació, director general d’Indústria a Madrid, sotssecretari de Cultura amb Ventura Gassol i molts altres càrrecs fins que l’1 d’octubre del 1938, amb part del territori català ocupat, va ser escollit president del Parlament. Va marxar a l’exili, però no es va voler traslladar a Mèxic i es va quedar a la França ocupada. Amb l’assassinat de Lluís Companys, va esdevenir president de la Generalitat fins que va dimitir el 1954, quatre anys abans de morir, deixant el seu lloc a Josep Tarradellas. Va mantenir la dignitat i la continuïtat de la institució. A l’exili va muntar una fàbrica de taps de suro. Va morir a la Provença, i les seves despulles no van ser traslladades a Catalunya fins al 1981. Els presidents Jordi Pujol i Heribert Barrera les van rebre al Palau de la Generalitat i després van ser traslladades a Sant Feliu de Guíxols, on reposen. El 1997 es va constituir la Fundació Josep Irla, vinculada al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya.

A l’acte d’inici de l’Any Josep Irla el glossador Jordi Gaitx va resumir la gran tasca del president Josep Irla en quatre apartats que el retraten: Integritat, Resiliència, Legalitat i Austeritat. Aquests conceptes defineixen el qui va ser el “tercer president”, el més desconegut, la baula que va permetre que el seu successor, Josep Tarradellas, tornés de l’exili com a president. Com va escriure en aquest diari l’historiador i periodista Pere Bosch: “No tenia ni la dimensió èpica ni el carisma de Francesc Macià, ni es va convertir en un màrtir de les llibertats com Lluís Companys. Ni tampoc va poder cridar «ja soc aquí» i segellar el restabliment de la institució després de la mort del dictador, com Josep Tarradellas.” Però cal fer justícia al personatge com a “preservador de la Generalitat en els........

© El Punt Avui