Periodisme gironí: de Manuel Bonmatí i Narcís-Jordi Aragó a Pepa Bouis
El senyor Manuel Bonmatí Romaguera, periodista
Tal dia com avui de 1981, ara fa quaranta-cinc anys, va morir a Girona el senyor Manuel Bonmatí Romaguera. Sempre el vaig conèixer i tractar com senyor Bonmatí, per la diferència d’edat i perquè així li deien, i encara li diuen, els periodistes que coneixia i amb els que va treballar. I he escrit periodista, perquè ho va ser, perquè era la seva vocació i perquè sempre va estar lligat al món dels mitjans de comunicació. Tenia una figura imponent, bàsicament per la seva gran panxa que ell, que era seriós i al mateix temps molt de la broma, sempre deia que era un cementiri de llagostes. Tenia fama de bon vivant i era un bon gourmand, però li va tocar de viure anys molt complicats, i ell, que segurament estava cridat a fer grans coses en el món de la política, va haver de viure tota una dictadura feixista després de patir, després del cop militar feixista del 1936, anys complicats en què la seva vida va estar en perill. Era, sens dubte, un conservador en el millor sentit de la paraula o, com ara algú li diria, un senyor de dretes i burgès, però el senyor Bonmatí va ser sempre un ciutadà que defensava les seves idees, properes al catalanisme, a qui li va tocar viure uns temps foscos en els quals la llibertat estava prohibida i perseguida. Fa quaranta-cinc anys va morir després d’un accident d’automòbil que va tenir el dia 1 d’agost i que no va poder superar. Girona el recorda amb un passatge que porta el seu nom i un premi literari amb el seu nom instaurat el mateix any de la seva mort i que manté el Rotary Club de Girona per preservar la seva memòria,
El senyor Bonmatí havia nascut a Girona el 9 de març de 1903, i la posició econòmica li va permetre, després dels seus estudis als Maristes, començar la carrera de farmacèutic, que va haver d’abandonar per la malaltia del seu pare i el va obligar a treballar a diversos bancs de la ciutat. Va ser un dels fundadors de la Banca Mateu, Bonmatí i Cia. El 1932 va fer oposicions per fer de corredor de comerç i en va exercir fins al 1978. Tenia el despatx a la cantonada de la plaça del Vi amb el carrer Ciutadans. El 1930, amb 27 anys, es va fer militant de la Lliga Regionalista de Catalunya i va exercir de regidor i tinent d’alcalde de Girona. Els fets d’octubre de 1934 el van agafar com a alcalde accidental de Girona, cosa que es va repetir el 18 de juliol de 1936, durant el cop militar de Franco. Va ser empresonat dues vegades per les seves idees, i això el va portar a marxar de Girona, ja que molts homes forts de la Lliga van ser assassinats. Després de sortir de la presó va fugir a França i, després d’una estada a Perpinyà, es va traslladar a Sant Sebastià, on va treballar en una companyia d’assegurances. Va tornar a Girona el 1939.
Era una persona acomodada. Era familiar de Manuel Bonmatí de Cendra, que va ser l’impulsor de la colònia Bonmatí que va donar nom al poble de Bonmatí i que va fer construir el pont sobre el riu Ter. Era considerat el líder dels carlins gironins i va ser candidat a Corts i senador. També va fundar el diari tradicionalista El Norte. O sigui que el periodisme, Manuel Bonmatí Romaguera el portava a la sang. De fet, al marge de la seva feina principal, era articulista del Diari de Girona, que va arribar a dirigir un temps. Quan va tornar a Girona amb la dictadura, va escriure al diari Los Sitios de Gerona. Escrivia sobre temes de política amb el pseudònim de Tácito i sobre futbol, i especialment sobre el Girona, amb el pseudònim de Gol, a la mítica secció En voz baja. També va ser col·laborador habitual d’El Correo Catalán, lligat a sectors tradicionalistes.
Com a home d’ordre va mantenir relacions amb les autoritats franquistes, que sempre el van mirar de reüll per la seva militància en la Lliga. Ell ho va saber aprofitar, va escriure al diari del règim però sempre va mantenir-se fidel als seus principis catalanistes. Va ser president de l’Associació de la Premsa de Girona,........
