La Moda canvia per continuar sent la merceria de sempre

Volto per Girona i m’adono que a la zona del Barri Vell i del Mercadal es produeixen molts de canvis. De botigues, vull dir. De fet, sempre n’hi ha hagut, s’obren i tanquen negocis i suposo que és llei de vida, tot i que sempre sap greu quan establiments emblemàtics abaixen la persiana per manca de relleu o perquè els ha passat la seva hora. En poca estona vaig veure com s’obria la botiga del Barça a la cantonada de la Rambla Verdaguer amb la baixada del Pont de Pedra, on hi havia hagut fa anys la botiga Òxid, i que s’anunciava l’obertura de Gelats Artesanals sota les voltes de la Rambla, cantonada Minali. Caminava pel carrer Santa Clara i vaig veure que obria Furest, que ha tancat a la Rambla, i de cop vaig veure tancada la botiga de sabates Can Freixa a la cantonada amb el carrer Hortes. “Dos-cents anys de passió per les sabates”, posava a l’aparador. Falsa alarma, s’han traslladat metres enllà del mateix carrer. Qui sí va tancar va ser la banyolina botiga de Can Comalat. Em pot la nostàlgia i encara recordo les vegades que havia anat a l’Armeria Girona, desapareguda fa temps. I és que, sense cap voluntat de ser exhaustiu en poca estona he vist com havia tancat la fonda d’El Foment al carrer Mercaders i també el restaurant Nexe que va venir a substituir el Nu d’en Pere Massana a la cantonada que havia estat durant tants anys la pastisseria Roca. Amoïnat perquè també havia tancat l’Occi, un restaurant que m’agradava, veig que hi ha obert el Partager. És un restaurant que dirigeix el cuiner Marc Boronat, conegut i reconegut, format a França i que va passar per les cuines de Pierre Gagnaire i de l’enyorat Fermí Puig abans de la seva etapa gironina. No podia deixar de provar-lo. I francament, en surto molt satisfet. Una carta excelsa, amb ostres d’entrant, soles o amb sorbet de taronja i granissat de cava, espàrrecs blancs, llamàntol, arrossos. M’ha agradat. Partager vol dir compartir, segons em va explicar el propietari. Hi tornaré. Però tot aquest camí que em portava a la Llibreria 22 venia motivat per l’anunci del trasllat de La Moda des de la plaça del Vi al carrer Hortes 9, al lloc que molts anys enrere havien ocupat les Interbutics, al costat de la botiga de joguines La Carpa. Sentir que La Moda tancava va fer patir. Saber que es traslladava i que ho feia per raons de negoci i comoditat, em va tranquil·litzar. Per raons familiars m’hi he parat molts cops al davant, esperant la compra de ves a saber què. És una d’aquelles botigues emblemàtiques, una merceria que tenen de tot. He recordat una carta que va escriure fa més de tres anys Carme Vidal Buch en aquest diari en què deixava constància de que La Moda és excepcional. “És una botiga única: en queden poques amb aquestes característiques. Sembla impossible, però hi pots trobat de tot: des d’un botó concret fins a l’estri més estrafolari per cosir”, i en destacava la Carme el tracte que dispensen a tota la clientela i demanava que botigues com aquesta tinguin ajuda per poder mantenir-se en el temps.

La Moda, doncs, es traslladarà aviat. Remenant l’arxiu he vist que va ser fundada el 1935 per Miquel Sureda i Costa i Maria Dolors Maurici i Costa i va néixer a la plaça del Vi numero 13, on hi havia hagut una botiga de llums. Després el negoci es va ampliar. La seva filla Sílvia va agafar les rendes del negoci el 1983 i va decidir fer-hi reformes fa un quart de segle i ara ja hi ha la tercera generació amb Anaïs i Noemí Borràs Sureda al capdavant. La Moda és un comerç històric i ben viu des de fa més de noranta anys. El lloc que encara ocupa són els baixos de la Casa Claramunt de quan la plaça del Vi........

© El Punt Avui