El papa ja se n’ha tornat. Queden un munt d’imatges, algunes d’impactants –la tele pública s’hi ha bolcat sense mesura–. I queden sobretot les seves paraules. I la seva mirada. Paraules: pau, acollida, dignitat humana, vida. Mirada: neta, càlida, atenta, empàtica.

Les paraules més ÀMPLIAMENT sentides: pau, legalitat internacional, multilateralisme, davant dels clarins de guerra que sonen al món, a cavall d’una nova fase del capitalisme, ja no globalitzador, sinó de nou proteccionista, acaparador i conqueridor, amb una nova generació de cabdills imperials, narcisistes i cruels. Volen que calli, que es limiti a resar... Ell ha respost que no els té por. I apareix com un factor decisiu en la resistència de la humanitat enfront dels designis foscos, de l’aliança impia entre tecnooligarques delirants i pinxos populistes.

Les paraules més exigents: acollida dels immigrants, vinguin d’on vinguin, fugin de la por o de la fam, en nom de la dignitat irrenunciable de la persona humana. És inexcusable acollir, reconèixer, integrar. Ho ha proclamat on té lloc........

© El Punt Avui