Als anys seixanta el pare, quan baixava de la bastida, tenia una segona feina amb el vi. Al pla, al costat dels garrofers del monjo, “la vinya”. Un miler de ceps de totes les varietats possibles (genèticament en dèiem “país”), de blanc i de negre. Ni cupatges premeditats ni res. S’empeltava amb les fleques que havia recollit en Fonso Monells en d’altres vinyes del poble........

© El Punt Avui