La part de moguda política a l’esquerra del PSOE, que ja estava unificada abans que Rufián es llancés a predicar la reunificació, va fer un acte dissabte sense Rufián, tal com era de preveure. Les reunificacions per aquests vorals sempre van com a mínim de dos en dos. Així queda alguna matèria primera per reunificar més endavant. Abans, fins i tot, de les noves escissions. Si la cosa del portaveu d’ERC és difícil d’agafar per enlloc, la proposta de Comuns, IU, Más Madrid i Sumar canta de veritat pel missatge de llançament. “Un paso al frente”, deia la pancarta sota la qual es retrataven. Cal un llenguatge tan militar per als que se suposen menys militaristes del ventall polític? I si per alguna raó ara volen jugar a la disciplina i l’entrega patriòtica, no en podien trobar-ne un altre? Això del pas endavant, en el subconscient col·lectiu, va molt lligat a aquell discurs de l’acudit. “Vivíamos al borde del precipicio y ahora hemos dado un paso al frente.” Encara que, sabent la capacitat d’interpretació de l’esquerra caviar, potser el referent del missatge és més l’acció final de Susan Sarandon i Geena Davis a la road movie Thelma i Louise (1991), de Ridley Scott. Potser es tracta del “Seguim endavant, no ens deixem agafar” de les dues amigues abans de fotre gas a fons. Potser a la unió de les esquerres es pensen que el vell Ford Thunderbird va quedar per sempre més suspès a l’espai i que encara gravita, i volen provar si és el cas.

© El Punt Avui