Van arribant els dies estivals de grans desplaçaments humans arreu del món. La majoria de protagonistes d’aquestes migracions ocasionals estan empadronats al primer món; petites quantitats provenen del que havia estat el segon, de món –russos i xinesos–, i xifres encara més baixes són dels pocs rics que hi ha al tercer. Aquests milions d’individus són moguts a l’engròs per milers de vols a càrrec de les companyies d’abast planetari: ja saben, una dotzena d’air-nosequè, que aquest any pateixen per l’Ormuz. Associat a tot aquest moviment, multinacionals hoteleres els facilitaran llits i taules de refectori, sumàries i autoservides –ara es porta...–. Afegim-hi el que podríem considerar serrells econòmics secundaris, a Tailàndia o a l’Algarve: autobusos, restaurants, xiringuitos, guies turístics i un llarg etcètera. Els fets, des de mig segle ençà, mostren l’èxit que ha tingut la propaganda destinada a incentivar que europeus, americans del nord, japonesos... es deleixin per això que en diem viatjar. I, per tal que els carretegin pel món, inverteixin en dues coses: dies de vacances laborals i diners........

© El Punt Avui