Si Catalunya és una nació, cal respondre una pregunta fonamental: qui és català? La resposta no pot dependre de la sang, els cognoms, el lloc de naixement, l’origen familiar, l’ètnia ni el lloc de residència. En una nació democràtica i oberta, és català qui se sent català o vol ser català i vol formar part del poble català.

Ser català és, per tant, una qüestió de voluntat de pertinença. Una persona nascuda a Catalunya de pares estrangers pot ser catalana, igual que una persona arribada de qualsevol altre país pot esdevenir-ho si decideix formar part de la nació. I qui viu a Catalunya però no se sent català ni vol formar-ne part no ha de ser obligat a assumir aquesta identitat.

Aquesta pertinença nacional no s’ha de confondre amb el veïnatge administratiu. Estar empadronat en un municipi català acredita la residència, però no determina que una persona sigui catalana ni li atorga automàticament ciutadania catalana.

Cal distingir tres conceptes: ser català, que expressa la........

© El Punt Avui