Aquest text és la continuació de l’article (publicat en aquest mateix diari, dimarts passat) “Qui és català?”, on s’establia la distinció entre: ser català, que expressa la voluntat de pertinença al poble català; tenir veïnatge administratiu, que acredita la residència al territori; i tenir ciutadania catalana plena, que és la condició política pròpia de la República catalana i comporta l’exercici dels drets polítics nacionals. Ara cal concretar com es pot adquirir aquesta ciutadania i quins requisits cal complir per obtenir-la.

Si ser català és una qüestió de voluntat de pertinença, la ciutadania catalana és el reconeixement jurídic d’aquesta pertinença i la condició que permet exercir plenament els drets polítics nacionals. La República catalana haurà d’establir, per tant, les condicions i el procediment per adquirir-la.

Aquests requisits s’haurien d’aplicar a les persones que, sense tenir inicialment la ciutadania catalana, vulguin adquirir-la voluntàriament. No s’aplicarien a les persones a qui la República reconegui aquesta ciutadania des de la seva constitució, ni als qui l’adquireixin per filiació o en altres supòsits que la........

© El Punt Avui