Mentre els catalans amb consciència nacional contemplem estoicament les corrupteles de l’esquerra i la dreta espanyola, tot sabent que acabarem, com sempre, essent arrossegats per algun daltabaix típic i tòpic de l’estultícia castellana, no estem prou al cas que Occident continua la seva cursa cap a l’autodestrucció en ple totalitarisme social i intel·lectual.

Cursa que va començar amb un homenet miseriós, delicat de salut, marxista, que en algun moment de la seva vida va semblar que s’atansava a l’independentisme sard, però que aviat ho va deixar córrer per abocar-se de ple i amb delit al comunisme (com tants i tants polítics nostrats han fet sempre: aprofitar l’empenta sobiranista per acabar a la millor menjadora progressista que troben).

Antonio Gramsci esperava que el proletariat prendria consciència de classe i derrocaria l’estat burgès. Però això no va passar mai. Fins i tot, el proletariat va acabar votant feixisme, de tan endreçat com veien el comunisme.

Gramsci, esguerrat de cos i de ment, mentre patia la persecució feixista italiana empresonat a Torí, va escriure una quantitat ingent........

© El Punt Avui