Potser us en recordeu, d’aquell anunci del conillet que prometia energia il·limitada. Hi he pensat perquè avui fa 90 anys del glorioso alzamiento nacional i, com al peluix, sembla que encara no se li han acabat les piles.

No és cert que, per molt que Franco ho deixés ben lligat, tot continuï igual. S’ha de reconèixer la molta feina feta per recuperar la democràcia: la restitució del Parlament, la Generalitat i l’escola catalana, la creació de mitjans de comunicació de qualitat en la nostra llengua i una policia pròpia. D’acord que són institucions dèbils, sotmeses a vigilància. D’acord que vam haver de menjar-nos amb patatetes un sistema de finançament que ha estat un llast durant tots aquests anys. En tot cas, és molt més del que teníem.

I tot anava tirant mentre els dos partits centrals es repartien el poder, ara tu, ara jo; el normal era que governessin les dretes vestides de moderació i les esquerres que havien acceptat de grat la monarquia i els silencis reconciliadors. Ara bé, d’ençà que el president espanyol va necessitar els vots de bascos, catalans i podemitas, rojos y........

© El Punt Avui