Era l’època de les secularitzacions en massa. El joveníssim sacerdot Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933-Barcelona, 2025) va anar a Roma i després a Alemanya, on es va estar nou anys fent recerca en el camp de la teologia patrística. Havia marxat del seu bisbat d’origen sent bisbe de Barcelona Gregorio Modrego (“arzobispo-obispo Modrego-ego”, deia l’acudit clerical de l’època) i, amb els dos canvis successius de bisbe (González i Jubany), al bisbat el van perdre de vista, van pensar que potser havia penjat els hàbits i sense més comprovacions el van esborrar de la llista de capellans. A Alemanya va freqüentar els grans teòlegs del moment: Metz, Rahner, Küng, Ratzinger… Però, malgrat el futur prometedor que tenia a la universitat alemanya, enyorava la Mediterrània i va optar per tornar a Barcelona i reintegrar-se a la vida diocesana. Va impartir docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, on va fundar la Revista Catalana de Teologia, i va anar a viure a una petita comunitat de sacerdots i monges instal·lada a l’ermita de Sant Pere de Reixac, un petit paradís de pau que domina el formiguer de carreteres de l’àrea metropolitana de Barcelona. Allí va viure durant cinquanta anys, treballant diàriament en les seves investigacions bíbliques i patrístiques i reunint-se amb els seus deixebles i amics cada diumenge al voltant de l’eucaristia i de les seves catequesis singulars.

La vida de Josep Rius-Camps va transcórrer totalment allunyada dels cercles de poder eclesiàstic i dels cenacles culturals. Li interessaven molt més la........

© El Punt Avui