Catalunya és encara un territori en perill, pels focs d’aquest estiu, i ens exigeix a tots una exhaustiva i completa anàlisi de les múltiples i diverses causes d’aquesta amenaça destructiva d’uns focs que, de nord a sud i de llevant a ponent, ens inquieten per les seves reiterades dimensions i la seva virulència. Focs que destrueixen els boscos i el parc agrari, amb una massa forestal essencialment piròfila. Catalunya no és el Canadà i, tot i això, la nostra massa forestal és en l’actualitat proporcionalment superior a la d’aquell país boscós, segons ens diu el nostre científic geògraf i naturalista Martí Boada i Juncà.

Durant massa anys hem oblidat aquesta realitat i l’hem deixat de la mà de Déu i de la nostra pagesia, que veia com cada cop s’anava devaluant el valor del bosc al mateix que el de l’àmbit agrari, en línies generals. Aquesta incúria i l’oblit dels valors de la natura, sense analitzar-ne a fons les causes, tot i ser evidents, i deixant que aquesta fes el seu camí, sense l’acció humana que durant segles l’havia condicionat, han generat aquesta gegantina i descontrolada invasió forestal........

© El Punt Avui