Per la seva pròpia naturalesa, els partits polítics aspiren a gestionar poder. I altres actuen com si el poder els correspongués per naturalesa. En el primer cas, la política és competició. En el segon, es converteix en ordre.

Durant dècades, el socialisme espanyol va ocupar el centre del sistema polític nascut de la Transició. Aquella centralitat es va erosionar amb la crisi econòmica, amb l’aparició de nous partits i amb la sacsejada política del 2017 a Catalunya. Però, un dècada després, el sistema ha tornat a equilibrar-se. I el socialisme ha recuperat el centre. El PSC i el PSOE no tenen majories absolutes, però gaudeixen d’una posició política molt sòlida, fins al punt que ningú, tret del PP i Vox, no qüestiona el seu poder ni gosa desviar-se de la seva òrbita. El PSOE governa a Madrid amb una majoria parlamentària complexa però totalment funcional, i el PSC governa a Catalunya després d’haver reconstruït una centralitat que fa pocs anys semblava improbable.

Aquesta centralitat no és només electoral. També és política i discursiva. El socialisme ha aconseguit fixar el relat........

© El Punt Avui