La publicació de la primera encíclica de Lleó XIV, el 15 de maig d’enguany, ha suscitat una munió de comentaris. És un text que mereix ser llegit i estudiat. Tot i ser una encíclica papal, fa setmanes que està en el rànquing de llibres més venuts en no-ficció. Tot un fenomen editorial que no s’havia donat abans ni en el pontificat de Benet XVI ni tampoc en el de Francesc. Significa que ha copsat l’interès de la ciutadania.

En el punt 166 de Magnifica humanitas es refereix, per primera vegada, al transhumanisme com un corrent de pensament que pretén transcendir la condició humana mitjançant la introducció de tot tipus d’elements tècnics en l’organisme humà. La crítica que Lleó XIV articula de l’anomenat paradigma tecnocràtic no és un pamflet contra la tecnologia, sinó contra el fals mite que mitjançant la tecnologia podrem extirpar la vulnerabilitat inherent a la condició humana.

Una de les crítiques més vehements a la proposta transhumanista pivota al voltant de la noció ètica d’equitat. La majoria dels pensadors europeus que s’han declarat contra aquesta ideologia utilitzen........

© El Punt Avui