Hi ha un moment, mentre visitem amb Joan Mateu l’exposició que té oberta a Les Bernardes de Salt, que ens aturem davant una carpeta gegantina estesa a terra on ha anat prenent apunts del mar, el seu Quadern de bitàcola. En va passant els fulls i sempre hi ha alguna cosa que canvia, un bombolleig, un to més fondo de blau, una tremolor que es propaga en breus vibracions o en crestes d’escuma. Li dic: “Costa pintar el mar, eh?” És una observació absurda, feta davant d’un artista que fa més de vint anys que s’hi baralla i que he deixat anar perquè, davant les seves pintures, he entrevist fragments dels mars que també he conegut, no pas tal com eren, sinó tal com se’m van........

© El Punt Avui