Encara falten dos mesos per a “la gran festa del llibre” de Sant Jordi, que depèn del costat de la barrera des d’on te la miris, és també el dia més temible de l’any, però un informe de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters ha acabat d’enfonsar els ànims del sector. Segons una enquesta entre els seus socis, de la meitat dels llibres que tenen (un 49,4%) no en venen cap; d’un 13%, en despatxen tan sols un, i només el 4,5% superen el centenar d’exemplars venuts. I se suposa que els desolats llibreters que van facilitar les dades eren de tot l’àmbit estatal; això és, que hi incloïen les referides a l’edició en castellà. Què n’hem de fer, d’això? Tallar-nos les venes? Suspendre la celebració de Sant Jordi en senyal de dol? No dramatitzem. Com la majoria d’estadístiques, també aquesta flirteja amb l’equívoc i l’escàndol. El llibre que retrobes intacte al prestatge de la teva llibreria cada vegada que hi entres no és pas el mateix que tenen oblidat al racó d’una altra, ni tan sols el que guarden des de fa una o dues temporades a la del costat. D’això, la gent del ram, en diuen obres de fons, no pas morralla. I arriba un dia que també ve un lector i se te les emporta. Se n’ha fet un gra massa, de la interpretació precipitada d’aquest informe que llegeixo en sentit positiu. Que s’hagi acabat d’una vegada l’exaltació d’un sol títol perquè ha venut milers d’exemplars no em sembla gens dolent, tenint en compte que cent Patufets no fan pas un Moby Dick. Entreu a les llibreries, tafanegeu a les lleixes de baix de tot, les que et fan ajupir. Hi trobareu el revers de l’informe.

© El Punt Avui