El president Illa, quan intervé en un debat o respon una interpel·lació, recorre massa sovint a un registre de superioritat moral que no sé si s’escau a la responsabilitat institucional que representa. Aquest to, més alliçonador que dialogant, acaba substituint arguments sòlids per una escenificació orientada a desacreditar l’adversari més que no pas a aclarir el fons de les qüestions. Al Parlament tots sabem qui és qui i quina ideologia defensa cadascú; convertir això en un pretext per esquivar el debat real és, simplement, una manera de no respondre.

Aquest estil no és casual. Probablement respon a una incomoditat evident: la dificultat de governar sense haver aconseguit aprovar allò més essencial en qualsevol executiu, els pressupostos. Aquesta situació, que s’ha normalitzat massa, hauria de tenir un cost........

© El Punt Avui