Durant molts anys vaig seguir molt estretament la política argentina i m’ha ajudat a entendre com una nació tan rica, amb tants recursos naturals, poca població i amb un capital humà molt preparat, acaba immersa en dècades d’estancament econòmic i decadència social. Va arribar a tenir el doble de renda per capita d’Itàlia i avui és a anys lluny d’Europa. El general Perón en va evitar el progrés impulsant un model basat en el clientelisme, el corporativisme, el populisme i la submissió de l’economia a la política. Un sistema que convertia cada decisió estratègica en una batalla d’interessos particulars i que feia impossible qualsevol reforma de fons.

A partir d’aquí, l’Argentina va entrar en una espiral de decadència lenta però persistent. Els governs canviaven, els discursos també, però el mecanisme era sempre el mateix: protegir sectors privilegiats,........

© El Punt Avui