Un dels efec­tes més inde­cents d’un govern és fer-nos viure per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats i del nos­tre nivell de riquesa, com si la caixa pública fos un con­ti­nent sense fons. Perquè això sig­ni­fica tras­pas­sar els deu­tes d’avui a les gene­ra­ci­ons futu­res. I el nos­tre país fa anys que viu molt per sobre de la seva riquesa.

Aquesta afir­mació treu de polle­guera molta gent, espe­ci­al­ment aque­lles per­so­nes que les pas­sen magres per arri­bar a final de mes. Però dir-nos la veri­tat és l’acte més honest que podem fer per res­pecte a aques­tes per­so­nes. Per mol­tes que siguin les difi­cul­tats, no can­vien la rea­li­tat. I quan par­lem de diners, ja ho sabem: són finits. Uti­lit­zar exces­si­va­ment la tar­geta de crèdit és un acte impru­dent i teme­rari, tant si ho fa un ciu­tadà com si ho fa un país. Perquè, al final, els deu­tes s’han de pagar, i no sem­pre els paguen aquells que n’han gau­dit.

Quan........

© El Punt Avui