Aquest juliol, mentre recorríem amb la família els paisatges de l’oest dels Estats Units –on els búfals són escassos però les caravanes, abundants–, vaig observar un fenomen curiós: moltes carreteres tenen propietari. O més ben dit, padrí. Uns cartells verds i blancs anuncien amb orgull: “This highway is adopted by…”, seguit del nom d’una empresa, una associació o, sorprenentment, d’una funerària local.

La meva filla Carla, després d’un silenci atent, va deixar anar: “Papa –bé, en realitat va dir “bro”–, si adoptem una carretera, després l’hem de portar al metge?”

Aquestes escenes, entre l’humor i l’absurd, són més que anècdotes. Reflecteixen una realitat profunda: la transformació del que és públic en espai de patrocini. El programa Adopt-a-Highway, actiu a........

© El Punt Avui