Rajoy va escriure abans de la semifinal del mundial, a El Debate, mitjà de l’Associació Catòlica de Propagandistes, que els bleus tenien “un altíssim nivell” però jugaven “sense francesos”. Els fets ho desmenteixen: 23 dels 26 convocats van néixer a França, i els altres són nacionals per mare, pare o naturalització. L’ambaixada gal·la ho va recordar per escrit i el president de la federació, Philippe Diallo, va deixar clar que els jugadors no necessiten cap certificació d’un antic mandatari d’un altre país. Espanya va guanyar 2-0 a Dallas, amb una actuació decisiva de Lamine Yamal, qüestionat per la dreta per no ser “prou espanyol” pel fet de ser fill de pare marroquí i mare equatoguineana.

Le Figaro va parlar de “racisme repugnant” i “odi normalitzat”. The Guardian, Politico, Corriere della Sera, Frankfurter Allgemeine i Al Jazeera van recollir l’escàndol a la vigília del partit. Als Estats Units, el New York Times hi va dedicar una columna que destil·lava estupefacció i carregava contra aquells propòsits. Manuel Valls, exprimer ministre francès nascut al barri d’Horta de Barcelona, ho va resumir........

© El Punt Avui