Clinc-clinc! Clinc-clinc! Cotxes que frenen, pantalles que entren pels ulls, bafarades de soroll de trens que arriben tard, pantalles que emeten llum a tort i a dret... Sona el mòbil, arriba un correu electrònic; un altre tren i el clàxon d’un cotxe sonen al fons; converses telefòniques a l’andana, pantalles i mòbils; grups de gent passen amunt i avall parlant en veu alta; notificacions esquerdades sonen al mòbil, fa fred i hi ha una mica de boira. El matí és humit i les xarxes no deixen de notificar els titulars del matí, les notícies destacades, i les publicacions més interessants; l’algoritme mana: persegueix els cel·lulars fins a l’extenuació. No se li escapa res, a l’algoritme. Sons i més sons, llum i imatges que no paren mai d’arribar per omplir els buits de les nostres vides. Sons que no deixen de sonar, que no deixen descansar. Sons que ens rastregen i ens segueixen com si no hi hagués demà. Sons i imatges que no s’aturen mai. Sons i imatges que entren a les nostres vides per donar-los sentit, per fer-nos sentir part d’aquesta xarxa compartida que ens roba l’alè i no ens deixa respirar. Sons i imatges que no paren d’estimular la nostra ment fins a deixar-la totalment alienada. Són sons i imatges que ocupen la nostra ment fins a l’infinit.

les nostres ments són petits pobles, com ciutats úniques i particulars on la creació va més enllà del desig personal. Molts artistes, al llarg de la història, han imaginat l’entorn mental com un ecosistema únic amb vida pròpia on passen coses sovint incontrolables. Aquest espai mental, ocupat per petites ciutats en constant evolució, xucla, tant sí com no, tot allò que sorgeix de l’entorn: de les ciutats, dels pobles, de les cases que habitem, dels espais on ens movem; tot el que tenim a l’entorn.

Són les nostres ciutats espais que afavoreixen la creativitat? Són les nostres ciutats espais que alimenten la salut mental? Què absorbeix la nostra ment de les nostres ciutats? El 20 de març, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a través del programa Torrents d’Art, va donar cabuda a la segona edició del Brain Film Fest Itinerant, organitzat per la Fundació Pasqual Maragall i Minimal Films. Com sempre, la cita ens convida a la reflexió... Tan necessària! Sabem quin espai de la nostra ment ocupa el prejudici, l’etiqueta o l’estigma? Som conscients de com el coneixement i la relació amb els problemes de salut mental, propis i dels altres, poden ser una eina fonamental d’integració? I encara més, estem oberts a compartir espais comuns amb persones que pateixen un trastorn de salut mental sever? Aquesta és una de les funcions del programa Torrents d’Art: integrar l’art a la comunitat com a espai de trobada.

L’edició d’enguany va portar a Sant Boi algunes joies com Trece gatos, al costat de Cinc dies per trencar murs i Juzgadas desde la ignorancia, dues produccions, aquestes últimes, impulsades des del Parc Sanitari SJD per reivindicar l’art com a espai de recuperació i de cura. La dansa des de l’entorn tancat de la presó de Brians, en el cas de Cinc dies per trencar murs, o l’experiència del judici social portat al cinema davant el trastorn mental en femení, en el cas de Juzgadas desde la ignorancia són exemples clars de cap a on s’ha d’avançar per dibuixar una societat més oberta, més tolerant, més sàvia. Això va ser al matí. La tarda va ser per a dues produccions clarament reconegudes: Her difference, sobre una periodista amb problemes d’entesa amb companys, família i parella, i Incontrolable, basada en la vida real de John Davidson, un jove amb síndrome de Tourette, incomprès per amics, veïns i companys durant l’adolescència.

Que vivim en una societat saturada no cal ni dir-ho. Tot passa de pressa. Tot és per ara mateix. La immediatesa s’imposa a la reflexió, al pensament pausat. Tot fa soroll. Aturar-se s’ha convertit gairebé en un acte revolucionari. I això és, precisament, el que va proposar el Brain Film Fest de Sant Boi. Aturar-se! Mirar una pel·lícula que fa pensar... I pensar. El cinema del Brain Film Fest no és indiferent. I això ens obliga a abaixar el volum per trobar sentit a les coses. I, com que, al final, les coses no són perquè sí, Torrents d’Art presentarà en breu el programa Perifèries 2026, que parteix d’una jornada centrada en “el silenci com a espai de cura”. Estem preparats per a l’escolta activa?

© El Punt Avui