Em dius que no pateixi gens, que no tinc el cul de pera, que més aviat et recorda un préssec de vinya. Ho trobo carnerià, poètic i fabulós. Em passo mitja vida mirant d’esquivar les metàfores sobre el cos i apareixes tu per regalar-me’n una que, lluny de mortificar-me, em desperta la gana. El préssec de vinya té una pell delicada i aquella forma imperfecta que trasbalsa els obsessionats amb la simetria.........

© El Punt Avui