Enmig de la incertesa sobre el futur de la treva a l’Orient Mitjà, en vigílies que s’obrissin les negociacions a Islamabad per posar fi a la guerra amb l’Iran, la primera dama dels EUA, Melania Trump, provocava la sorpresa general en comparèixer davant la premsa a la Casa Blanca per marcar distàncies amb el criminal sexual Jeffrey Epstein, mort el 2019 i l’ombra sinistra del qual plana sobre l’actual inquilí de la Casa Blanca i bona part de l’elit nord-americana i global. Després de l’estupefacció inicial –de la premsa més conservadora, inclosa–, tothom es preguntava sobre el sentit i l’oportunitat de la intervenció de Melania, a qui, com un bumerang, la declaració se li podria haver girat en contra. Així, buscant tallar d’arrel les especulacions que la poguessin vincular amb el financer pederasta, tornava a posar el focus sobre l’escàndol del qual el seu marit intenta desesperadament girar full. Negant una i altra vegada tota proximitat –ni amiga, ni víctima, ni haver conegut el seu marit a través d’Epstein–, aixecava sospites, com si intentés avançar-se a alguna bomba informativa comprometedora a punt d’esclatar. Fos pel que fos, la primera dama assenyalava l’elefant a l’habitació, la llosa que, com la guerra perduda de l’Iran, amenaça la presidència de Trump.

© El Punt Avui