Com era d’esperar, l’enlairament de la nau Orion amb els quatre tripulants a bord que han de sobrevolar la Lluna va suscitar vives reaccions d’emoció arreu del planeta. L’enviada especial de la BBC a cap Canaveral retransmetia amb llàgrimes als ulls –literal– l’arrencada del coet entre núvols de gasos de combustió i el seu espectacular ascens vertical rumb cap a l’espai. “Es pot sentir la seva força [dels motors] dintre del cos”, exclamava, mentre es tocava la boca de l’estómac. No és exagerat. Imatges com aquestes corprenen i destaquen la proesa de què és capaç la humanitat desafiant límits i desplaçant-se més enllà de l’òrbita terrestre. Però rere la fascinació tecnològica, el poder polític –la Casa Blanca– transforma l’última sortida de la NASA en una potent arma propagandística en aquesta nova cursa pel domini de l’espai encetada amb la Xina, que servirà també per desviar l’atenció del fiasco de la guerra contra l’Iran. No és casualitat que la data del llançament de la missió Artemis 2 coincidís amb el discurs de Trump sobre la seva última aventura a l’Orient Mitjà, que va donar lloc a una sinistra paradoxa: mentre els nord-americans celebren el nou pas de gegant en l’exploració espacial, el seu president amenaça els iranians de tornar-los “a l’edat de pedra”.

© El Punt Avui