Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes. Una dita que beu de la faula d’Isop sobre la manera de confrontar l’adversitat i evitar el reconeixement de la derrota. Aquest mateix principi sembla aplicar-se Trump quan reitera, com va fer ahir, la intenció de posar fi a la guerra a l’Iran tot i no haver aconseguit reobrir al trànsit comercial l’estret d’Ormuz, bloquejat pels iranians. Després de setmanes d’infructuosos intents de restablir la circulació de petroliers per aquesta estratègica via marítima, de crides a aliats i fins i tot a la Xina per ajudar-lo en l’empresa, Trump diu ara que, en realitat, reobrir Ormuz no és un objectiu principal. El petroli –com el raïm verd de la guineu– deixa de ser negre. I desafia els (antics) aliats europeus a anar al golf Pèrsic a buscar-se tots solets el cru que necessiten, perquè a ells, als EUA, no els en cal, en tenen per donar i vendre. Sobretot, això, per vendre a aquests europeus a qui els falta valor per anar a la guerra. Trump provoca des de la seva plataforma social i llança retrets a tort i a dret –al Regne Unit, als estats francès i espanyol– però no a la Itàlia de Meloni, que ahir es va saber que també va vetar a bombarders dels EUA l’ús d’una base aèria a Sicília. Però Meloni, obligada a equilibris estratègics en aquesta guerra, minimitza l’incident i continua exhibint “lleialtat” a la Casa Blanca. Trump diu que es recordarà dels que no van ajudar els EUA a Ormuz, mentre el seu ministre de Defensa, Pete Hegseth, torna a fantasiejar amb l’opció del desplegament terrestre. Res és descartable, insisteix Washington, llevat, probablement, de l’alto el foc “immediat” previst en el pla de pau que negocien la Xina i el Pakistan per posar fi a la guerra.

© El Punt Avui