Tinc la sensació que quan més avancen els anys pitjor anem, com a país, com a Estat i com a món –així en general–. Potser és que em vaig fent gran, i la gent amb l’edat tendeix a ser més crítica; remuga més i res no li està bé. Cada cop m’emprenya més que la classe política prometi i no compleixi gairebé res del que diu i, per tapar-se les vergonyes, ens carreguin a nosaltres els neulers; ens demanin comprensió i compromís, com si no fos prou compromís pagar impostos, patir la inflació, veure com es gasten els diners en collonades diverses i com si no fos prou comprensió no sortir a cremar-ho tot veient com gestionen els serveis públics i els nostres diners.

Per sortir d’aquest dubte existencial i esbrinar si m’estic tornant xaruc o no he decidit fer un exercici empíric: veure què ens demanen i ens prometen i comparar-ho amb el que ells compleixen. La conclusió s’escriu sola.

Comencem per la Generalitat i quatre coses bàsiques que tenen a veure amb les seves competències: ens van prometre la gratuïtat total en l’educació entre 0-2 anys a partir del curs 2024/25. La veritat, però, és que només l’han........

© El Punt Avui