Si és cert que hi ha menys lectors de llibres a platges i piscines potser ja no és el moment de llegir l’Odissea d’Homer, perquè n’hi ha prou amb la pel·lícula de Christopher Nolan. Des de fa una dècada almenys, en els sopars dels dissabtes ja no es parla de llibres que estiguin de moda. Si ara per ara el costum era parlar de sèries de televisió, aquest estiu de sobte el tema més habitual és l’Odissea. Això té alguna cosa a veure amb un poema èpic escrit per Homer fa gairebé tres mil anys, si és que Homer va existir. És probable que el retorn d’Ulisses després de la guerra de Troia estigui ja desvinculat del que va representar com a origen de la civilització nascuda a la vora del Mediterrani.

Ara com ara, es parla més dels pros i contres de l’adaptació cinematogràfica de Nolan que de l’obra d’Homer. D’una banda, els millors filòlegs del món han opinat sobre la fiabilitat de Calipso o Circe segons Nolan i, de l’altra, hi ha els comentaris amb rastre de crispetes de blat de moro i banda sonora tan........

© El Periódico (CAT)