Les crides per rearmar Europa es continuen sentint a moltes cambres representatives. Partits polítics, sectors empresarials i part de l’opinió pública coincideixen en la incertesa del moment i la necessitat de protegir-se. Dit així, segurament, l’eslògan sumaria fins i tot més suports: protegir allò estimat, allò necessari, allò indispensable… el que és d’un, l’escollit. Cuidar, assegurar, són paraules que evoquen un instint animal amb què podem empatitzar. No obstant, la crida a simplement rearmar Europa parteix d’una anàlisi incorrecta i busca una solució ineficient.

L’anàlisi imperant comença en un escenari internacional volàtil, convuls i inestable. Les normes mai han sigut igual d’obligatòries per a tothom –o ni tan sols obligatòries, i els països s’han dotat d’unes regles que no tenen qui les executi, així que acaben sent de compliment voluntari.

Europa està sota risc o amenaça, és cert. Els veïns de l’est i tots aquells que van viure el jou soviètic o el rus abans s’encarreguen de recordar-nos als d’aquest costat........

© El Periódico (CAT)