David Zorrakino / Europa Press

El que fem cada dia aquí és un miracle. És el miracle de la veu i del silenci a l’altra banda. És el miracle de la ràdio. La ràdio és part de la identitat dels oients. Forma part dels nostres records més viscuts que es manifesten a través d’imatges que a tots ens resulten familiars.

Com la imatge de l’avi amb el transistor enganxat a l'orella. O la d’un cotxe per una carretera buida de matinada. També la d’aquelles nits d’insomni en què el silenci es fa massa feixuc. Perquè la ràdio sempre hi és. En els moments de solitud, quan és l'única veu que no fa nosa. Però també en els moments compartits com quan sona de fons a la cuina on esmorza tota la família. O als tallers i a les oficines, pautant el ritme de la jornada.

I és que, en el fons, la ràdio és això: companyia. Ho hem dit moltes vegades! I és cert que els temps canvien a una velocitat de vertigen. I la manera de consumir informació i entreteniment s’ha transformat per complet. Portem el món sencer atrapat dins d'un telèfon mòbil. Però, enmig de les presses, l'essència d'aquest mitjà no canvia.........

© El Periódico (CAT)