Tot i que Pedro Sánchez és mestre en l’art d’enganyar tothom a tothora, el fet és que arriba un moment en què el llautó acaba sortint, per molta pintura daurada que el camufli. És cert que la política és una de les disciplines que més èxit tenen en el joc de les mentides, però fins i tot en aquest territori mal·leable acaben tenint les potes curtes. L’excitació indignada, l’histrionisme, la reacció sobreactuada, tot forma part del teatret de la política, especialment quan cal camuflar la incapacitat de governar amb la impostació retòrica. Però que sigui una pràctica desgraciadament comuna no garanteix el seu èxit, sobretot davant una ciutadania que comença a estar farta de tot. Sòfocles deia que una mentida mai no viu prou temps per fer-se vella.

"De moment, a Sánchez li funciona", em diu un amic descregut, d’aquells que han estripat totes les seves complicitats ideològiques, i és cert que Sánchez ha aconseguit guanyar temps desviant la seva precarietat parlamentària amb grandiloqüència internacional: l’èpica exterior per amagar el fracàs........

© El Periódico (CAT)