El mandarí Sánchez
Per a un mestre de la distracció com és Pedro Sánchez, no hi podia haver dubte. Res millor per a escapolir-se del judici a Ábalos i del punt final de la instrucció contra Begoña –que acabaria sent imputada, com així ha estat– que muntar un viatge a la Xina, amb totes les dosis d’expectació i provocació que lògicament generaria.
D’entrada, la Xina és la Xina i un viatge amb reunió assegurada amb el president Xi Jinping, sobretot en els moments actuals, és una garantia per copar l’atenció periodística i alhora enfosquir la resta de notícies, especialment les més molestes. A més, és evident que, per interessos mutus (a la Xina li va de perles la validació que li fa Sánchez), el viatge vindrà carregat d’acords comercials que, si bé no aconseguiran neutralitzar el dèficit que Espanya té amb la Xina –42.278 milions d’euros el 2025, el 74% del dèficit comercial espanyol–, sempre seran benvinguts. Dit i fet, a Sánchez només li calien dotze hores d’avió i 9.000 quilòmetres recorreguts per guanyar tres ocells d’un tret: endur-se lluny la Begoña el dia de la seva........
