Els extrems ideològics com a símptoma. D’una banda, l’extrema dreta: a Alemanya, on rebenta les previsions i altera tot el mapa polític; a Suècia, on s’estanca, però continua molt sòlida; a França, on està al llindar d’una victòria definitiva; i no cal dir a Espanya, on Vox no para de créixer i determina les polítiques del PP.

Però si l’extrema dreta va a més, no és menor l’augment sensible de l’extrema esquerra, per bé que, sorprenentment, aquest fenomen no acostuma a ser motiu de preocupació en el debat públic. Lògicament, es tracta d’un augment en detriment de les esquerres tradicionals, com ha estat especialment notori a Suècia, on la caiguda dels socialdemòcrates suecs respecte dels seus resultats històrics ha sigut monumental. I si a França els socialistes es van refer una mica a les darreres eleccions, no són el gran PSF d’altres temps, mentre que Mélenchon consolida l’espai més radical. El mateix passa a Alemanya, on l’esquerra tradicional de Die Linke pateix una permanent fuga de vots, alhora que l’opció de l’extrema esquerra, el BSW, augmenta exponencialment. Tal........

© El Periódico (CAT)