Fa uns dies, el 3 de juliol, feia 50 anys de la designació d’Adolfo Suárez com a president del Govern. L’esdeveniment va passar gairebé inadvertit en els mitjans i amb prou feines va tenir repercussió institucional, a banda del record encomiàstic del president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Pedro Sánchez no va dir res en homenatge d’un home amb una manera conciliadora de fer política als antípodes del frontisme que caracteritza el president actual del Govern.

No és pas casualitat que els qui s’entossudeixen a devaluar la Transició presentant-la com a derrota o rendició menyspreïn la memòria de Suárez, que va ser –juntament amb el rei Joan Carles i Torcuato Fernández Miranda– el seu gran creador. Suárez va encarnar més bé que ningú els principis, valors i formes que van fer possible una Transició modèlica com l’espanyola. La seva relació amb Felipe González, que malgrat les discrepàncies polítiques va esdevenir sincera amistat personal, és un fidel reflex de la seva grandesa........

© El Periódico (CAT)